Joan March: “Franco era una coseta tan mona que a veure qui es resistia als seus encants”

0
399

Joan March i Ordinas “Verga” (1880-1962) va ser un contrabandista i financer mallorquí. Aquest vilero influencià en la política del seu temps, ajudant a finançar el cop d’estat de Franco i negociant la no entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial. Avui els nostres redactors Pep Boira, Antònia Greixonera i Ulisses entrevisten aquest controvertit personatge en exclusiva per als lectors de Foc i Fum.

Foc i Fum (FiF): Vostè començà la seva carrera com a porquer.

Joan March (JM): Cert. Però vaig veure que tenia unes capacitats excepcionals per als negocis i vaig deixar l’ofici. Tot i així, he de dir que sempre he tractat amb porcs. Si no era a la soll de Santa Margalida a casa dels pares era amb el govern franquista o després amb els aliats. Tots es movien pels doblers.

FiF: Fa poc varen ser les eleccions autonòmiques, municipals i als consells insulars. Permeti’ns la gosadia, però qui hauria votat vostè?

JM: El meu vot era un bitllet de mil duros que posava dins la butxaca del President. Mai vaig votar jo. Això de votar està sobrevalorat. En aquest sentit estic d’acord amb els anarcos. Tu votes el polític i jo el compro. Negoci rodó.

FiF: Què en pensa de partits com Podemos, la CUP, Guanyem?

JM: Tothom té un preu.

FiF: Té principis vostè?

JM: Clar que els tenc. Però si no li agraden els puc canviar.

FiF: Emmm… Aquesta frase no és seva.

JM: Ara sí. La hi vaig comprar a Groucho Marx. No els he dit que els doblers ho poden tot? Per cert, no podíeu trobar una foto real de mi per posar a l’entrevista?

FiF: És que és l’única que hem trobat en Creative Commons a la wikipedia, que no tenim pasta per pagar drets.

JM: Voleu cent pessetes i en comprau una decent? Si fos viu deixaria que em féssiu una foto amb la càmera fosca, que és més retro.

FiF: Va fer contraban de tabac entre el nord d’Àfrica i la península. Amb què traficaria ara?

JM: Sempre he estat un visionari. Me les enginyaria per reduir el nivell d’oxigen de la Terra i així poder començar a vendre O2.

FiF: Creu que hi ha alguna cosa més important que els doblers?

JM: Si, clar. Més doblers.

FiF: Ah… Creu que hem sortit de la crisi?

JM: Jo segur que sí [riu]. Bé, de fet, no hi he entrat mai, i això és l’únic que m’importa. Nah… això de la crisi, t’ho diré jo, és un bulo. Les crisis són els pares i ara que estic mort ho puc dir. La gent de poder, la gent que movem els fils, quan veim que començam a perdre una mica el poder l’hem de recuperar d’alguna manera. No és que sigui una cosa premeditada, però les crisis estan fetes perquè gent com vostès, escòria de redactors, ens doneu tot el poc poder que vos queda (i doblers, i drets).

FiF: Eh, eh, sense faltar eh. Per què va donar suport a Franco?

JM: Jo havia invertit molt en ell. Ho havia d’amortitzar. A part, la República no m’agradava gens… tanta democràcia em semblava vergonyós. Si hi ha massa llibertat per a la gent, jo no guanyo suficients doblers i Franco, Paquito pels amics, era una coseta tan mona, tan petiteta, que a veure qui es resistia als seus encants… Amb aquella veueta…

FiF: Finalment, i com feim amb tots els entrevistats, què és el que més li ha agradat de Foc i Fum?

JM: Crec que la fotografia de la secció ‘Foc Secret’ dels militars homosexuals fent-se una foto a Melilla davant l’estàtua del col·lega Franco.

PUBLICA UNA RESPOSTA

Escriu el teu comentari
Escriu el teu nom aquí